Elements de pregària
Mallorca
Les pregàries són eines senzilles que ens ajuden a trobar un moment d’intimitat, també si les compartim. A través d’elles esdevenim conscients de la nostra petitesa al món i establim contacte amb nosaltres mateixos, amb la divinitat i amb la natura.
Goigs a la Mare de Déu del Refugi del castell d’Alaró
Lletra anònima, segle XVIII
Al castell vos han pujada
perquè pujant-hi-vós
siau la nostra advocada,
refugi de pecadors.
Sou Vós un castell reial
i Ciutat també murada,
del tot fóreu preservada
del pecat original:
Verge Santa Immaculada
del pecat defensau-nos.
Castell fóreu Vós Maria
quan Déu en Vós s’encarnà,
en este castell se tancà
per dar-nos alegria:
va precedir l’ambaixada,
plena de vostros lohors.
Castell d’Alaró molt fort
és el que Vós consagrau,
més forta sou Vós puis la clau
teniu de la vida i la mort:
a molts la vida heu donada
de mort ressuscitant-los.
Bastava que fos regat
amb sang de Bassa i Cabrit,
per ser de dia i de nit
de los pobles fecundat:
més ara que s’és fundada
esta ermita per a Vós.
Fonc aquell castell tan noble
la nostra defensió.
Ara en Vós la té Alaró
més segura per al poble:
la pau teniu assegurada
mostrant a Jesús preciós.
A los que us han invocada
venint a visitar-vos;
afavoriu Verge sagrada,
refugi dels pecadors.
Goigs a la Mare de Déu de la Victòria
Lletra anònima, segle XVIII
Mare del Verbo increat
i dels àngels Maria;
o Santíssima Maria,
i patrona d’Alcúdia,
fidelíssima Ciutat.
De Victòria us nomenam,
puis fóreu victoriosa
triomfant i gloriosa
entre tots los fills d’Adam;
i tal favor mereixia
la vostra gran santedat.
Trobaren vostra figura
en aquesta alta muntanya,
per la qual nos assegura
la victòria en la campanya;
amb llums i gran claredat
que del Cel apareixia.
Fundaren religiosos
en vostra casa un convent,
miracles prodigiosos,
obrava l’Omnipotent;
cada qual en santedat
un àngel pareixia.
Vós sou de nostra Ciutat
la fortalesa i l’amparo,
i en tota necessitat
nos assistiu com a mare,
és exèrcit esforçat
vostro nom de valentia.
Los nostros antepassats
victòria per Vós tingueren
quant a citar-los vengueren
exèrcits agermanats;
fonch son valor premiat,
vostro favor assistia.
Vós sou la nube d’Elias,
per Vós gozam un nom nou,
que’en temps sec i quan no plou
donau aigua i alegries
i el blat qui ja patia,
arribà a ser ben granat.
Al malalt donau salut,
a n’el jove bona sort,
a n’el devot gran virtut,
i al navegant duis a port;
escapa de tempestat
la barca qui en Vós confia.
És la major senya aquesta
de la Visitació,
missa cantada i sermó
ab jubileu i gran festa;
és un dia apropiat,
qu’el trist en goig convertia.
Per tenir-vos en memòria
no cesarem nit i dia
d’invocar-vos, Verge pia,
amb el títol de Victòria;
Victòria, Senyora mia,
tenim amb Vós al costat.
Goigs a la Mare de Déu de Cura
Lletra anònima
En qualsevol desventura
siau la nostra advocada,
Reina del cel venerada
en les muntanyes de Cura!
Tot home és un pelegrí
que travessa llarg desert,
i per més desgràcia perd
cada punt el seu camí;
però estrella té segura
si vos té per advocada.
Qui desitja algun favor,
si convé, de Vós l’alcança:
Vós sou la nostra esperança,
siau Vós la nostra amor.
Mostrau la vostra ternura,
puix sou la nostra advocada.
Mare de Déu, Verge pura,
siau la nostra advocada,
Reina del cel venerada
en les muntanyes de Cura!
Amb els seus enganys el món
la pau de l’ànima lleva
però, ai Mare! que els fills d’Eva
fillets vostres també són.
Mirau-nos doncs amb dolçura
com a mare i advocada.
Reina del cel venerada
en les muntanyes de Cura!
No en coneixem.
Goigs a sant Blai de Campos
Ca. 1800
Amb respecte y humildat
venim á visitar-vos;
siau nostro advocat
sant Blai màrtir gloriós.
Sebaste ciutat ditxosa,
lloc de vostro naixement
celebra alegrement
vostra vida portentosa;
vostro nom se veu honrat
de tot homo virtuós,
siau nostro advocat
sant Blai màrtir gloriós.
En la vostra joventut
ja parexíeu un sant,
cada passa augmentant
vostra gràcia i virtut:
en la mes florida edat
servíeu a Déu fervorós,
siau nostro advocat
sant Blai màrtir gloriós.
Estant vós per a morir
demanàreu al Senyor
remei pes mal de canyó,
i el vos va concedir
per a aquell qui confiat
vengués a invocar-vos,
siau nostro advocat
sant Blai màrtir gloriós.
Amb el vostro poder tant
curau tota malaltia,
feis miracles cada dia
dant salut a tot malalt.
Metge de Déu enviat
podeu anomenar-vos,
siau nostro advocat
sant Blai màrtir gloriós.
Campos bé pot beneir
aquell dia tant ditxós
en què sant tan poderós
per patró va elegir;
puis en vós ha encontrat
un pare el mes amorós,
siau nostro advocat
sant Blai màrtir gloriós.
D’enmig d’aquesta llanura
los nostros camps gordau
i nostro poble defensau
de tristesa i amargura,
de pedra i tempestat,
de llamps i vent furiós,
siau nostro advocat
sant Blai màrtir gloriós.
Dau consol i refrigeri
a nostros antepassats
qui ‘stán aquí enterrats
en aquest sant cementeri,
los quals mos han ensenyat
a venir a visitar-vos,
siau nostro advocat
sant Blai màrtir gloriós.
Dau gracia i sanitat
a vostros benefactors,
siau el seu advocat
sant Blai màrtir gloriós.
Goigs a la Mare de Déu de Lluc
Lletra de Mn. Pere Joan Llabrés i Martorell (1938-2006)
Puix sou causa d’alegria
pel pagès i el ciutadà,
cap a Lluc feis-nos pujar
cantant goigs, Verge Maria.
“Ave, Mare de Déu plena”,
vos saluda Gabriel
per això el poble feel
“Ave” vos resa a balquena.
Bona Nova ens anuncia
a Mallorca el nom llucà.
Com gaudiu Verge Maria
la nit santa de Betlem
quan teniu l’honor suprem
d’infantar Fill de Déu Pare.
Que Crist nesqui cada dia
al cor de tot cristià,
cap a Lluc feis-nos pujar
cantant goigs, Verge Maria.
Reina assumpta, coronada
de set goigs eternament,
conduïu-nos prometent
que en el cel tenim entrada.
Qui a Lluc puja bé destria
que a ca vostra arribarà.
De tot poble i alqueria,
d’Inca, Sóller, Muro, Artà…
cap a Lluc feis-nos pujar
cantant goigs, Verge Maria.
Himne a la Mare de Déu de Lluc
Lletra de Mn. Miquel Costa i Llobera (1854-1922)
Dins el cor de la muntanya,
Mallorca guarda un tresor.
Germans amb santa companya,
pugem a la Casa d’Or.
Anem amb bandera alçada,
com un exèrcit de pau,
Verge de Lluc coronada,
damunt Mallorca regnau!
Maria té santuaris
per tot aquest Regne bell:
mes entre puigs solitaris,
com a Reina té un castell.
Just és que sia adorada
dins un tan noble palau,
Verge de Lluc coronada,
damunt Mallorca regnau.
Lluc per Mallorca és encara
lo sant racó de la llar:
i dins la llar de sa mare,
qui no es podria escalfar?
Nostra pregària inflamada,
amb cor de mare escoltau,
Verge de Lluc coronada,
damunt Mallorca regnau.
Goigs a la Mare de Déu de Lluc
Lletra anònima, segle XVII
Puix rebem tants de favors
per vostra santa figura,
dau-nos de Lluc Verge pura,
que en el cel gaudim de Vós.
Lo nom de Lluc vos convé
per ser cosa notòria
que Lluc se deia també
qui us trobà, com diu la història.
Raig de llum de grans ardors
sortien de l’espessura:
dau-nos de Lluc Verge pura,
que en el cel gaudim de Vós.
Confiant en Vós, Senyora,
los catius han llibertat,
los mariners de cada hora
escapen de tempestat.
Posats en pas perillós,
vostra llum los assegura:
dau-nos de Lluc Verge pura,
que en el cel gaudim de Vós.
Per les passades dolors
negra sou en figura.
Dau-nos de Lluc Verge pura,
que en el cel gaudim de Vós.
Goigs a la Mare de Déu del Carme
Poema de Mn. Miquel Costa i Llobera (1854-1922)
Quan vostra glòria, oh Reina!, clarejava
dins sublim llunyedà de profecies,
ja vostra imatge contemplava Elies
damunt l’aspre Carmel i la mar blava.
Sobre les ones i la costa brava,
del mar entre les fondes harmonies,
més lluminosa avui que en aquells dies,
la vostra imatge bellament s’hi grava.
Verge del Carme!, bé podeu estar-hi
aquí, on l’esforç d’una ànima agraïda
humil vos ofereix nou santuari.
Pagau-la Vós amb un tresor sens mida…
i esteneu des d’aquí l’escapulari
al nàufrag de la mar… i al de la vida!
Goigs a la Mare de Déu de Sant Salvador de Felanitx,
que es canten a Cas Concos des Cavaller
Lletra de Mn. Joan Roig i Montserrat (1940)
Font sagrada d’harmonia,
torrentada de claror:
ha florit per Vós Maria,
l’esplendor del Salvador.
Al cimal de la muntanya
coronau goig i desig,
fidelíssima companya
rel d’amor de Felanitx.
Per Cas Concos, far que guia
cap a port de serenor…
Fita excelsa d’esperança,
sobirana del matí.
Binifarda per Vós dansa,
i el Castell ve pelegrí.
S’ha enriquit la rodalia
pel cor vostre donador… […]
Tot el Port se us emmiralla
i les cales beuen llum,
i en els cors una rialla
fa palès vostre perfum,
els conreus en cortesia
tots us canten de saó…
Com abans tornin els pares
a pujar-vos els infants,
i les nits se us facin clares
amb el cant dels ermitans.
Escoltau qui al darrer dia
vos invoqui en el dolor…
Font sagrada d’harmonia,
torrentada de claror:
ha florit per Vós Maria,
l’esplendor del Salvador.
No en coneixem.
Advocació: “Gloriós sant Marçal, alliberau-nos de tot mal”. Una glosa popular fa referència a l’isolament del lloc en altre temps: “El rector de Sant Marçal està dins una garriga i no pot menjar cap figa perquè no té figueral”.
Goigs a sant Bernat del monestir de la Real
Lletra antiga
Protector contra tot mal
molt poderós sou estat,
oh gloriós Sant Bernat
del Monestir del Real.
D’alta noblesa nasquéreu
colmat de perfeccions,
el cel vos omplí de dons
amb los quals més gran vos féreu,
de tothom vos meresquéreu
un apreci especial.
oh gloriós Sant Bernat
del Monestir del Real.
Mal de cap, febre i dolor,
malaltia qualsevol,
en tot temps troba consol
qui us invoca amb fervor:
qui té dels pecats dolor
troba l’empar paternal,
oh gloriós Sant Bernat
del Monestir del Real.
De Mallorca, esta ciutat,
sobretot esta comarca,
sempre us mira com un arca
en tot temps de tempestat.
En vós sempre ha trobat
remei en qualsevol mal.
oh gloriós Sant Bernat
del Monestir del Real.
Vos diuen tots los devots
sant Abat de Claraval,
oh gloriós Sant Bernat
del Monestir del Real.
Goigs a la Mare de Déu de la Consolació de Sant Joan.
“Veniu fills meus, jo vos consolaré”.
Frase que apareix en una rajola exterior que presenta també la imatge de la Mare de Déu de la Consolació.
Lletra de Rafael Bordoy i Pomar (1936)
Sou dolça i encisadora
com el cant del rossinyol.
De Vós esperam, Senyora,
l’amor, la pau i el consol.
Quan la lluna de Solanda
a dalt del cel s’encengué,
va posar blancors de randa
sobre el verd del sementer,
i una tonada canora
entonava un flabiol.
De Vós esperam, Senyora,
l’amor, la pau i el consol.
El ramat que pasturava
sota l’esguard del pastor,
les fulles verdes cercava
dels ametlers del turó
i l’aigua fresca i sonora
que rajava un fontinyol.
De Vós esperam, Senyora,
l’amor, la pau i el consol.
Va il·luminar la contrada
una claredat d’argent
lluminosa com l’albada,
com un estel resplendent,
i més enlluernadora
que la brillantor del sol.
De Vós esperam, Senyora,
l’amor, la pau i el consol. […]
Sou mare afalagadora,
de tendresa un rierol.
De Vós esperam, Senyora,
l’amor, la pau i el consol.
Goigs a santa Escolàstica del puig de la Consolació de Santanyí
Lletra de Bernat Vidal i Tomàs (1949)
Veniu, cor alt, i cantau
goigs a una verge fidel.
Té Escolàstica la clau
de les fontanes del cel.
Nasquereu del mateix sí,
abraçada a Sant Benet,
com la neu s’abraça al fred
i l’alegria amb el vi.
Sant i Santa: bresca i mel;
nasquent amor predicau.
Té Escolàstica la clau
de les fontanes del cel.
Dins la fosca edat mitjana,
anys de sang, ferro i temor
floreix una clariana
de treball i d’oració.
Sant Benet, bàlsam portau
a un món de guerra cruel.
Té Escolàstica la clau
de les fontanes del cel. […]
Santanyí vos ha invocat
quan per manca de saó
al vostre altar ha pujat
dalt de la Consolació.
Damunt el Puig destriau
la boira del Mont Carmel.
Té Escolàstica la clau
de les fontanes del cel.
Al morir un bes de sol
escalà la vostra cara
i seguint el vostre vol
ens guiàreu cap al Pare
per un camí paral·lel
al que amb coloms pintau.
Té Escolàstica la clau
de les fontanes del cel.
És coneguda a la localitat la dita
“No pot tot l’or de ca’n Raió el que jo puc amb el Senyor”,
atribuïda a la beata en motiu de la redacció del seu segon testament.
En aquest document, del 23 de desembre del 1850, deixava tots els seus béns (la casa natal i una unça d’or) per fundar la casa de les monges de la Caritat.
Inscripció en una rajola d’una casa de Sencelles:
“Fins i tot dels pobles més llunyans venien a visitar-la”.
Inscripció a les tovalles de l’altar:
“Per caminois i carreranys / comellars i dreceres / fa més de cent cinquanta anys / que venim a Sencelles.”
