Els pancaritats són romiatges o caminades col·lectives tradicionals de caire festiu que s’efectuen com a finalització del cicle pasqual. Tenen per destí determinades ermites, santuaris, puigs, bosquets o altres indrets singulars on es fan berenades i dinars compartits. En aquestes trobades, que culminen les festes de Pasqua, és tradicional acabar-se les panades i altres productes de pastisseria fets en casa i típics d’aquestes dates, com els rubiols i els crespells. També s’hi fan paelles o altres menjars col·lectius.
Segons les localitats, els pancaritats s’efectuen en dates diferents, sempre posteriors al Diumenge de Pasqua: el Dilluns de Pasqua (dit popularment Segona Festa de Pasqua), el Dimarts de Pasqua (o Tercera Festa de Pasqua), el Dimecres de Pasqua (o Quarta Festa de Pasqua) i el Diumenge de l’Àngel (és a dir, el diumenge després de Pasqua).
La paraula pancaritat deriva del llatí pane caritatis (‘pa de caritat’), que designava el costum que tenien els antics jurats del Regne de Mallorca (i també les cases riques de l’illa) de repartir pa a les persones pobres, les quals anaven en processó a determinats llocs, generalment de significació religiosa, cada any el Diumenge de l’Àngel.
Els pancaritats són exclusius de Mallorca i Menorca i constitueixen un dels béns més preuats del patrimoni viu de la religiositat popular. Participar-ne és un goig i permet viure de primera mà l’alegria compartida de la Pasqua, una festa tant important que, per celebrar-la, no basta un sol dia.
Una oportunitat per descobrir Mallorca com a terra de pelegrinatge participant de les romeries i pancaritats que s’hi duen a terme des de temps immemorials.
