Festa des Pa i es Peix o romeria del Quart Diumenge

Festa evocativa del miracle dels pans i els peixos de Jesús, documentada a la localitat de Sant Joan el 1621.

Pujada a peu d’un quilòmetre de recorregut des de l’església parroquial de la vila (152m) fins al santuari de la Consolació (168m), al puig del mateix nom. Per arribar-hi cal pujar 108 escalons per l’ample camí empedrat de Son Juny. Aquest curt itinerari es fa en companyia dels xeremiers de Sant Joan.

A l’ermita, es fa una missa solemne en honor de la Mare de Déu de la Consolació, una ofrena de flors i balls populars. Hom hi pot comprar les casques o coquetes, un pastís en forma d’estrella amb cinc pans i dos peixos gravats, un costum que es remunta al 1729.

Es tracta d’una petita ermita, documentada al 1249. És per tant una de les més antigues de Mallorca. Es conserven d’aquell temps un portal lateral d’estil romànic i una espitllera. La volta de canó data de finals del segle XVIII. Les capelletes laterals de l’interior del temple estan dedicades al Santcrist, sant Domingo in Soriano (advocació pròpia de l’orde dominic), sant Onofre, sant Marçal i sant Llorenç. Fou restaurada el 1966, amb una ampliació del cambril. La façana de l’ermita presenta portal de mig punt amb dovelles, precedit per un atri, i rosassa. Hi ha edificacions adjuntes, una porxada, una cisterna i rellotges de sol. Segons la llegenda, la imatge de la Mare de Déu fou trobada en data indeterminada per un esclau moro dins la soca d’un ullastre.

L’indret és molt acollidor. Al voltant de l’ermita hi ha un pinar, un cementeri i una àrea recreativa per a pic-nic amb barbacoa, parc infantil i espai per jugar a pilota. També hi ha altres serveis com lavabos i aparcament.

Goigs a la Mare de Déu de la Consolació de Sant Joan.

“Veniu fills meus, jo vos consolaré”.

Frase que apareix en una rajola exterior que presenta també la imatge de la Mare de Déu de la Consolació.

 

Lletra de Rafael Bordoy i Pomar (1936)

Sou dolça i encisadora

com el cant del rossinyol.

De Vós esperam, Senyora,

l’amor, la pau i el consol.

 

Quan la lluna de Solanda

a dalt del cel s’encengué,

va posar blancors de randa

sobre el verd del sementer,

i una tonada canora

entonava un flabiol.

De Vós esperam, Senyora,

l’amor, la pau i el consol.

 

El ramat que pasturava

sota l’esguard del pastor,

les fulles verdes cercava

dels ametlers del turó

i l’aigua fresca i sonora

que rajava un fontinyol.

De Vós esperam, Senyora,

l’amor, la pau i el consol.

 

Va il·luminar la contrada

una claredat d’argent

lluminosa com l’albada,

com un estel resplendent,

i més enlluernadora

que la brillantor del sol.

De Vós esperam, Senyora,

l’amor, la pau i el consol. […]

 

Sou mare afalagadora,

de tendresa un rierol.

De Vós esperam, Senyora,

l’amor, la pau i el consol.