Marxa des Güell a Lluc a peu

La primera edició d’aquesta marxa es va fer l’any 1974 com a prometença a rel d’un accident amb un sifó que va esclatar sense provocar ferits. Això fou al bar Güell del carrer Aragó de Palma. La marxa deu el nom a aquest bar, avui desaparegut, del qual era propietari Tolo Güell (1941-2020), que fou el promotor de la iniciativa. Aquesta marxa va comptar durant dècades amb el suport de la Caixa d’Estalvis de Balears (“Sa Nostra”, avui desapareguda) i del Consell de Mallorca, que la segueix recolzant. Ha assolit una gran popularitat i hi participen cada any uns 400 voluntaris de l’organització i uns 15.000 marxaires (35.000 el 1990). Hi acudeixen persones de les diferents barriades de Palma però també de la resta de l’illa i fins i tot de fora de Mallorca.

El recorregut (gairebé tot per carretera) és el següent: Palma, Marratxí, Santa Maria, Consell, Binissalem, Lloseta, Biniamar, Selva, Caimari i Lluc. La sortida de Palma és a les 23:00h. Des de Palma fins a Caimari hi ha 36,8km per carretera. Des de Caimari fins a Lluc, pel camí Vell, hi ha una distància de 8,5km i un desnivell de 460m.

Abans de la sortida i a partir de les 21:00h, hi ha revetlla, amb actuacions musicals. A l’arribada a Lluc, els pelegrins troben llocs d’avituallament i un hospital de campanya. Es fa una ofrena de flors a la Mare de Déu de Lluc i els marxaires són traslladats en autocar a Inca per agafar el tren de retorn a Palma.

Lluc és el santuari marià més important de Mallorca, el temple de la Mare de Déu de Lluc, patrona de l’illa. Es tracta d’un indret ple de significació espiritual i comunitària, centre de l’excursionisme illenc i avui en dia un destí turístic de relleu. Cal cercar-ne els orígens al segle XIII. L’ampliació més rellevant es féu a principis del XX, sota l’impuls del bisbe Campins i l’arquitecte Antoni Gaudí; era prior aleshores el pare Joaquim Rosselló, fundador de la congregació dels Missioners dels Sagrats Cors, els quals regentaren el santuari entre el 1891 i el 2019, data en què el santuari passa a mans del Bisbat de Mallorca. L’espai s’estructura al voltant de la plaça dels Pelegrins, on admiram els Porxets (segle XVI), i té per centre la basílica (segle XVII), d’estil renaixentista, amb la imatge gòtica de la Verge de Lluc, que gaudeix d’una gran devoció popular.

– Camí dels Misteris. Camí processional empedrat dedicat als Misteris del Rosari, que mena a la gran creu situada al cim del puig, conegut també com dels Misteris, i que constitueix un bell mirador de la contrada. És el punt on la tradició situa la trobada de la imatge de la Mare de Déu de Lluc. Hi admiram cinc grans monuments amb tres medallons de bronze cada un, obra de l’escultor Josep Llimona. Aquest accés fou obert a principis del segle XX.
– Jardí Botànic. Fundat el 1956, presenta més de dues-centes espècies de flora muntanyenca, sobretot de la serra de Tramuntana.
– Goigs. Lligades a aquesta peregrinació, cal esmentar les set creus de terme (popularment anomenades goigs) que en altre temps fitaven el camí Vell de Lluc, i que fan al·lusió als Set goigs de la Mare de Déu. Avui dia, tan sols se’n conserven dues: una, del segle XV, es pot admirar a la mateixa plaça dels Pelegrins, i l’altra, del segle XVII, a la plaça veïnada de ca s’Amitger.

Himne a la Mare de Déu de Lluc

Lletra de Mn. Miquel Costa i Llobera (1854-1922)

 

Dins el cor de la muntanya,

Mallorca guarda un tresor.

Germans amb santa companya,

pugem a la Casa d’Or.

 

Anem amb bandera alçada,

com un exèrcit de pau,

Verge de Lluc coronada,

damunt Mallorca regnau!

 

Maria té santuaris

per tot aquest Regne bell:

mes entre puigs solitaris,

com a Reina té un castell.

 

Just és que sia adorada

dins un tan noble palau,

Verge de Lluc coronada,

damunt Mallorca regnau.

 

Lluc per Mallorca és encara

lo sant racó de la llar:

i dins la llar de sa mare,

qui no es podria escalfar?

 

Nostra pregària inflamada,

amb cor de mare escoltau,

Verge de Lluc coronada,

damunt Mallorca regnau.