Romeria a l’ermita de la Consolació de Santanyí

Ambdues romeries són organitzades pels Amics de la Consolació, una associació local que agrupa setanta famílies i que té cura del manteniment i millora del santuari.

Els romeus pugen caminant des de Santanyí i des de s’Alqueria Blanca fins a l’ermita de la Consolació, situada damunt el puig Gros o puig de la Consolació (205m), ubicat a poc més d’un quilòmetre al nord-oest de s’Alqueria Blanca. El darrer tram presenta una escalinata de marès.

A la romeria del febrer, se celebra una missa i s’invoca santa Escolàstica, advocada de la pluja, amb l’anhel d’obtenir una bona collita. A la romeria del març, se celebra missa solemne, es canten els goigs a la Mare de Déu de la Consolació i es fa la benedicció dels fruits amb la Veracreu.

El santuari de la Consolació data del segle XV o el XVI, amb una torre afegida de principis del XVIII. El conjunt, de gran rusticitat, és d’una bellesa singular. Fou restaurat el 1931 i ha estat declarat BIC (bé d’interès cultural). L’espai construït està organitzat al voltant d’una clastra, en la qual hi ha una cisterna i unes rajoles que fan referència al pas de l’Arxiduc Lluís Salvador per l’indret. L’aparença exterior és la d’una fortificació, i és que probablement serví de refugi de la població local en ocasió de les incursions sarraïnes del segle XVI. L’església és d’una sola nau, amb volta de canó, i està presidida per un retaule del 1646 amb la imatge de santa Escolàstica, venerada aquí com a Mare de Déu de la Consolació. Es tracta d’un espai molt tranquil.

A les immediacions, hi ha un petit mirador, amb molt bona vista damunt Santanyí, s’Alqueria Blanca, el perfil de la costa i l’arxipèlag de Cabrera. La zona, de garriga amb pins, està qualificada com a ANEI (àrea natural d’especial interès).

Goigs a santa Escolàstica del puig de la Consolació de Santanyí

Lletra de Bernat Vidal i Tomàs (1949)

 

Veniu, cor alt, i cantau

goigs a una verge fidel.

Té Escolàstica la clau

de les fontanes del cel.

 

Nasquereu del mateix sí,

abraçada a Sant Benet,

com la neu s’abraça al fred

i l’alegria amb el vi.

Sant i Santa: bresca i mel;

nasquent amor predicau.

Té Escolàstica la clau

de les fontanes del cel.

 

Dins la fosca edat mitjana,

anys de sang, ferro i temor

floreix una clariana

de treball i d’oració.

Sant Benet, bàlsam portau

a un món de guerra cruel.

Té Escolàstica la clau

de les fontanes del cel. […]

 

Santanyí vos ha invocat

quan per manca de saó

al vostre altar ha pujat

dalt de la Consolació.

Damunt el Puig destriau

la boira del Mont Carmel.

Té Escolàstica la clau

de les fontanes del cel.

 

Al morir un bes de sol

escalà la vostra cara

i seguint el vostre vol

ens guiàreu cap al Pare

per un camí paral·lel

al que amb coloms pintau.

Té Escolàstica la clau

de les fontanes del cel.