Romeria al castell d’Alaró

A la primavera del 1622, que fou un any molt eixut, el rector d’Alaró va organitzar una processó rogativa fins al castell per obtenir la pluja tan desitjada. La súplica del poble fou escoltada i plogué amb abundància; aleshores es va decidir edificar-hi la capella. Aquesta és la primera referència que tenim d’una romeria al puig d’Alaró, al cim del qual hi ha el castell. Tanmateix, la data actual (a finals d’estiu) no coincideix amb l’antiga (primavera).

La pujada al castell d’Alaró és una bella caminada d’una hora i tres quarts durant la qual gaudim d’unes vistes de privilegi sobre la serra de Tramuntana i sobre el Raiguer. És un indret ple de bellesa i curull de llegendes. Es tracta del camí antic que unia la vila amb el castell. La primera part discorre actualment damunt asfalt (carretera Ma-2100), després per pista de terra i finalment esdevé un bell camí de ferradura empedrat fins al cim. La distància és de 7,4km, amb un desnivell de 570m. El seu traçat coincideix en bona part amb el ramal GR-221-D de la Ruta de Pedra en Sec, que uneix Orient amb el refugi dels Tossals Verds passant pel castell d’Alaró. Està ben senyalitzat.

Missa a l’oratori.

El castell d’Alaró (821m) és un dels tres castells roquers de Mallorca, és a dir, una de les tres fortificacions més antigues i inexpugnables de l’illa (les altres dues són el castell de Santueri, a Felanitx, i el castell del Rei, a Pollença). Dins el recinte de la fortificació (avui enrunada en bona part) hi ha l’hostatgeria i la capella, del 1622, dins la qual podem admirar la imatge de la Mare de Déu del Refugi. A banda i banda de la seva figura, veiem representats els màrtirs Cabrit i Bassa que l’any 1285 moriren defensant Mallorca al servei de Jaume II, en l’assalt a la fortalesa que efectuaren les tropes del rei Alfons d’Aragó el Liberal. Hi ha panells interpretatius que ho expliquen.

Destaca la cova de Sant Antoni, amb una capelleta, vora la torre de llebeig, a l’extrem de la cinglera que circumda el puig. Per anar i tornar des del cim hi ha una hora i mitja de mal camí, salvant un desnivell d’uns 150m. S’ha d’anar en compte, ja que l’indret és perillós.

Goigs a la Mare de Déu del Refugi del castell d’Alaró

Lletra anònima, segle XVIII

 

Al castell vos han pujada

perquè pujant-hi-vós

siau la nostra advocada,

refugi de pecadors.

 

Sou Vós un castell reial

i Ciutat també murada,

del tot fóreu preservada

del pecat original:

Verge Santa Immaculada

del pecat defensau-nos.

 

Castell fóreu Vós Maria

quan Déu en Vós s’encarnà,

en este castell se tancà

per dar-nos alegria:

va precedir l’ambaixada,

plena de vostros lohors.

 

Castell d’Alaró molt fort

és el que Vós consagrau,

més forta sou Vós puis la clau

teniu de la vida i la mort:

a molts la vida heu donada

de mort ressuscitant-los.

 

Bastava que fos regat

amb sang de Bassa i Cabrit,

per ser de dia i de nit

de los pobles fecundat:

més ara que s’és fundada

esta ermita per a Vós.

 

Fonc aquell castell tan noble

la nostra defensió.

Ara en Vós la té Alaró

més segura per al poble:

la pau teniu assegurada

mostrant a Jesús preciós.

 

A los que us han invocada

venint a visitar-vos;

afavoriu Verge sagrada,

refugi dels pecadors.